martes, 29 de abril de 2014

El text descriptiu





La descripció és la representació d’alguna cosa amb paraules. Acostuma a tenir una estructura espacial, que segueix un ordre triat per l’emissor (de dreta a esquerra, d’esquerra a dreta, de dalt a baix, de baix a dalt, del general al particular, del particular al general, etc). En general, l’estructura està en funció de l’element que es vulga destacar més, cosa que depèn de la intenció de l’emissor.
La descripció pot ser  objectiva, si té una intenció explicativa o informativa; o subjectiva, si qui descriu deixa entreveure l’opinió o els sentiments que li produeix allò que es descriu.
La descripció acostuma a ser enumerativa. Els elements de l’enumeració se separen per comes o per la conjunció i. El punt i coma s’usa per separar seqüències que ja contenen comes dintre seu.
El text descriptiu utilitza molts caracteritzadors per dir com són les coses:
  • Per caracteritzar el nom usem l’adjectiu.
  • Adjectius i noms.
  • Verbs + sufixos.
  • Preposició+nom.
  • Que+oració (oració de relatiu).
  • Com+nom o oració (comparació).
  • La metàfora.
En el text descriptiu, també hi abunden els situacionals, com per exemple: a dalt, a baix, més amunt, més avall, davant, darrere, a la dreta, a l’esquerra, endins, enfora, al mig/centre, als costats/extrems, de cara, d’esquena, a l’interior, a l’exterior, etc…
El verb més habitual a les descripcions és el verb ser . Aquest pot tenir tres funcions bàsiques:
  • atribuir una característica o qualitat a una cosa, objecte o persona
  • establir una relació (de pertinença o d’altres), i
  • situar una cosa, persona o objecte.
Ara fes arribar la teva descripció, que es correspongui amb les característiques abans esmentades!:

(Exemple de descripció creada per un alumne/a)

DESCRIPCIÓ: LA VACA. Aquesta vaca sembla, a primera vista, una vaca qualsevol, però si la mires de ben a prop pots veure que és força diferent. Té dues banys, dues orelles i quatre potes, com totes les vaques. En canvi té la cua una mica més llarga del normal,i quan s’enlaira la fa anar com una hèlix. Les potes són una mica curtes. És de color blanc amb unes taques negres i no para de remugar en tot el dia. Quan aquesta vaca s’atipa de menjar herba del prat, es posa a dormir plàcidament. Si la fas munyir dóna una llet boníssima que a tots ens agrada.